La mitologia

La mitologia clàssica ens ofereix una explicació dels fenòmens de la natura, de l'origen del món i de l'existència de l'ésser humà basada en mites, amb uns personatges divins i poderosos. El que s'esdevenia a l'Univers era degut a la voluntat o la intervenció de les divinitats, éssers inmortals.

 

Es fa servir la paraula panteó per designar el conjunt de divinitats que apareixen en el pensament mític de la cultura grega i més tard per la cultura romana.

 

Van ser molts els déus i deesses venerats pels grecs. Molts d'ells habitaven a la muntanya de l'Olimp, des d'on contemplaven les activitats dels mortals.

El naixement de les divinitats

Segons Hesíode, el naixement de les divinitats va anar d'aquesta manera:

Després del Caos va néixer Gea i d'ella va sorgir Urà.

Gea i Urà van engendrar moltes divinitats entre les quals destaquen Rea i Cronos. Afrodita va néixer d'Urà.

Rea i Cronos van tenir: Hestia, Demèter, Hera, Hades, Zeus i Posidò.

Zeus, de les diverses relacions amoroses, va tenir: Atena, Àrtemis, Febus, Hermes, Dionís.

Del matrimoni de Zeus i Hera va néixer Ares i pel que fa al naixement d'Hefest, Hera el va tenir sense mantenir relació amorosa amb Zeus.

Mites i llegendes

El Minotaure

En la mitologia grega, el Minotaure era un monstre que tenia el cos d’home i el cap de toro. Havia nascut de la unió de Pasífae amb el Brau de Creta. Pasífae era l’esposa de Minos , rei de Creta. Aquest, després de consultar un oracle, va ordenar construir el famós Laberint i va tancar el monstre a dins.

Durant aquella època, la principal ciutat que rivalitzava amb Creta pel domini del Mediterrani era Atenes. Egeu, rei d’Atenes, sospitant que el fill de Minos, planejava una rebel·lió contra ell va ordenar matar-lo. Minos, rei de Creta, va viatjar a Atenes buscant una explicació i un culpable per a la mort del seu fill i com que no va trobar ni una cosa ni l’altra, va decidir venjar-se. Minos va enviar una expedició de càstig que va assolar tota la regió i va imposar un tribut especial a Atenes. El tribut consistia en què, cada nou anys, els atenecs havien d’enviar set nois i set noies a Creta, destinats a ser menjats pel Minotaure. Però Egeu tenia un fill anomenat Teseu i quan aquest tribut havia de ser enviat per tercera vegada, Teseu es va oferir voluntari per ser inclòs entre els elegits.

Un cop a Creta, i abans de ser tancat dins del Laberint, Teseu va conèixer Ariadna, filla de Minos. Ariadna es va enamorar de Teseu i va decidir ajudar-lo donant-li un cabdell de fil. Així, després de matar el Minotaure, Teseu podria trobar el camí de sortida del Laberint només seguint el fil que havia anat desenrotllant prèviament. Teseu va trobar el Minotaure, va lluitar amb ell cos a cos i el va matar, alliberant així als atenencs d’haver de pagar més el tribut de sang.

La guerra de Troia

La guerra de Troia és un dels esdeveniments més destacats en la mitologia grega i es narra en un cicle de poemes èpics dels quals només dos, la Il·líada i l’Odissea d’Homer, es conserven sencers.

La Il·líada, és un poema èpic que narra els darrers moments de la guerra de Troia.

La guerra de Troia va ser, d’acord amb la llegenda, una guerra dels exèrcits aqueus contra la ciutat de Troia a l’Àsia Menor i es pot datar cap al XII aC. Va començar quan Paris, fill del rei de Troia, va raptar Helena, esposa del rei aqueu/grec Menelau. La guerra va acabar quan guerrers grecs/aqueus amagats a l’interior d’un enorme cavall de fusta, van destruir la ciutat de Troia.

Cavall de Troia
Cavall de Troia

1r ESO Geografia/Història

INS Pere Ribot

Vilassar de Mar

e-mail:

carmeflorensaies@gmail.com

 

blog:

Per saber més de les CCSS

blocs.xtec.cat/cflor

 

web:

astrolabi (web de història de 2n ESO)

comentart  (web d'art per alumnat d'ESO)

ciutadania (web Educació per a la ciutadania)